Què veure a Rambla Catalunya

1. Les escultures de Granyer

Als dos extrems de Rambla Catalunya trobem les particular estatues de Josep Granyer (1899-1983), instal·lades l’any 1972 per iniciativa de l’Associació d’Amics de la Rambla de Catalunya. En el seu moment es va arribar a proposar la instal·lació d’altres 8 escultures que no van arrivar a instal·lar-se per motius econòmics. Ambdues obres són “El Toro Pensador” y “La Jirafa Coqueta”, dues representacions que difícilment poden englobar-se dins d’un moviment artístic concret. Granyer va formar part d’una generació d’artistes que pretenien superar el noucentisme i personalment va destacar per la seva ironia i independència, tal i com es pot veure en aquestes obres que tenen tant fanàtics com detractors. 

2. La Casa Pía Batlló

La Casa Pía Batlló (Rambla Catalunya 17) és obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas (1892-1896), precursor de la tendència racionalista del modernisme i també creador de l’Arc de Triomf de Barcelona, entre d’altres. El primer projecte de la casa data del 1891 i la seva construcció evidencia l’importància del model neogótic i la particular interpretació de les referències medievals de Vilaseca. L’edifici està rematat amb dues torretes de ceràmica coronades amb miradors de ferro forjat i vidre; i la tribuna central de piedra. Es considera una de les primeres mostres del modernisme català, tot i presentar reminiscències del gòtic venecià. Va ser restaurada l’any 1995.

3. La Casa Heribert Pons

La Casa Heribert Pons (Rambla de Catalunya 19-21) és obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March, va ser construida durante el 1907 i el 1909, i destaca per les escultures en la façana i el vestíbul d’Eusebi Arnau. Actualment és la seu de la conselleria d’economia i finances de la Generalitat de Catalunya que va escollir personalment Ramon Trias i Fargas. És un edifici molt influenciat per l’estil Sezession de Viena i les escultures als balcons d’Eusebi Arnau contenen al·legories a la pintura, la música, la literatura i l’escultura.

4. L’esglèsia de Sant Ramon de Penyafort 

L’església de Sant Ramon de Penyafort es coneguda com l’església de Santa María de Montsió (o simplement Montsió) —que era el seu antic nom—. La gran particularitat es que aquesta esglèsia es va construir al barri Gòtic, des del 1388 fins a inicis del segle XV. En 1423 el conjunt va ser adquirit per monges dominiques. Entre 1882 i 1890 les monges van canviar d’ubicació, per la qual cosa es va traslladar el conjunt a un nou solar en la rambla de Catalunya. Es van traslladar pedra a pedra l’església, el claustre i la sala capitular, sota la supervisió de l’arquitecte Joan Martorell, Va ser a partir de 1945 quan l’església va ser convertida en parròquia i dedicada a Sant Ramon de Penyafort.

5. La Casa Serra

La Casa Serra (Rambla Catalunya 126) és un edifici de Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més importants del modernisme català. La casa va ser projectada l’any 1903 como a casa unifamiliar amb aspecte de palauet. Està plena de curiositats: la casa llueix busts de Cervantes, Fortuny i Wagner col·locats sobre els finestrals, i en l’angle de la façana es va construir una torre amb aire medieval. Aquest edifici va ser un col·legi de monges i la seu del Ministeri de Sanitat durant el període de la guerra civil espanyola, fins que als anys vuitanta es va remodelar per acollir la seu de la Diputació de Barcelona. 

6. Casa Juncosa

La Casa Juncosa (Rambla de Catalunya, 78) és un edifici modernista d’autoria controvertida. Encara que va ser dissenyada per l’arquitecte Salvador Vinyals, molts l’atribueixen al seu germanastre el també arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz. L’edifici destaca pel seu marcat estil modernista i la seva simetria. La seva façana està feta en pedra i presenta una decoració de tipus escultòric amb elements vegetals. El portal d’entrada és també pintoresc i característic: en forma d’arc i amb dues fulles de fusta.

7. La Casa Fargas
La casa Fargas (Rambla de Catalunya, 47) es va construir l’any 1904 i va ser un encàrrec del doctor Miquel A. Fargas a l’arquitecte modernista Enric Sagnier i Villavecchia. La casa destaca per la seva elegància, subtilesa i línia afrancesada en el seu disseny i ornamentacions. Combina formes ondulants amb una tribuna central que recorre tots els pisos. En aquesta casa es troba la seu de la fundació Trías Fargas i hi trobem a la façana una placa en la seva memòria: «En aquesta casa va néixer, va viure i va morir Ramón Trías i Fargas (1922-1989) economista i polític que va ser diputat i senador, regidor de l’ajuntament de Barcelona i conseller de la Generalitat de Catalunya».